Saltar al contenido

La xarxa com a única via

10 noviembre, 2010

Conegut és ja el conflicte que ve produint-se durant dècades en el Sàhara, però potser un poc menys conegut és l’últim enfrontament que s’ha produït. Per què? En una època on primen les tecnologies de la informació i la comunicació, per què el món no s’assabenta del que ocorre al país veí?

Una simple (i cruel) resposta ens espera: censura.

En els últims dies, pràcticament totes les comunicacions han sigut bloquejades i els mitjans de comunicació vetats. El Govern marroquí va evitar per tots els mitjans que hi hagueren testimonis de la brutalitat empleada contra els saharauis.

De fet, des que començà la protesta fa quasi un mes, ni periodistes ni observadors internacionals han tingut accés al Sàhara ocupat. L’única informació que rebem ix de les webs i els blogs de diversos activistes allí presents.

Per sort, Internet no té fronteres, és un món que no pot ser totalment vetat. O això creia jo fins que buscant informació sobre aquest tema a la xarxa, va aparéixer la següent notícia: El majzén (com es denominava antigament a l’Estat marroquí) se fija como objetivo apagar las voces saharauis libre en Internet. En ella, s’explicava com la pàgina web de l’Agencia oficial saharaui de noticies (SPS) havia sigut objecte, en menys d’un mes, de continues temptatives d’agressions que tingueren èxit en tres ocasions, sent especialment greus dos devastadors atacs informàtics. És a dir, l’Estat marroquí havia contractat a un expert informàtic perquè atacara virtualment la SPS.

Vetats els mitjans locals i internacionals, Internet pareixeria ser l’única eixida per als saharauis.

Llance una pregunta: la xarxa es caracteritza per ser un camí obert per a la comunicació, una forma de donar veu a qualsevol persona. Però si ja en molts llocs la fan callar forçosament, què ens queda?

One Comment leave one →
  1. Beatriz Salom permalink
    14 noviembre, 2010 18:04

    La veritat és que som molt afortunats de viure a un país on hi ha una llibertat quasi total d’expressió i comunicació. A altres llocs, la repressió és dura, i si tallen totes les vies de comunicació, o una de les més importants, com ho és Internet, què queda? Ben poc, i això és perillós per als temps que vivim, on la informació i la comunicació son constants a la majoria de societats.

    Pocs beneficis es trauen d’aquests tipus de conflictes polítics, i els més perjudicats sempre són els ciutadans.

    Beatriz Salom

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: